Parla't bé
Hola de nou. Ací tornem a estar, com a mínim, aquesta nit. Tenia intenció de posar-me a llegir escrits anteriors que tinc, però... em fa prou vergonya. Ho tornaré a intentar més tard. Estava fent un treball per al màster i, com aquell que no vol, he creuat la mirada amb mi mateixa. No m'he mirat, hem creuat la mirada. Amb el reflex de la finestra que tinc al meu davant. I... doncs sí, hem parlat. I és que feia molt - massa - que no em parlava aixina, a ser certa, no recordo quina va ser l'última vegada que ho vaig fer... m'he parlat bé, i m'he donat l'enhorabona, i també ànims amb tot el que ve. Però m'he parlat bé. Ahir a la classe d'Opinió pública, debat polític i llibertat d'informació vaig fer, junt amb un company, una presentació d'un discurs del sociòleg Neil Postman. En ell parlava de com afecta la tecnologia a les nostres vides, i no explicava lo bé que ens va estar hipermegaultrasuperconnectats les vint - i - quatre hores al dia - pareix