Vull

"Tornem a ser-hi. A vore si escriure m'ajuda a tornar a posar un poc els peus a terra i no estar tant endins el meu cap. "Tirallonga de monosíl·labs" (Rosa Pou) m'ajuda a escoltar-me - afig - mentre l'escolte a ella. 

Comença amb un "Diu. I tu què vols? Jo? Doncs jo sols vull, ei, si pot ser..." D'això es tracta. De voler i deixar voler. 

Estava pensant ara, quan els hi diem a la gent "egoistes" perquè sempre fan allò que només ells/elles volen. ?! Els entenc. El fàcil és fer el que una mateixa persona vol, i més si ocorre dins d'una parella. Trobe que és molt complicat allò de que dos persones vullguen exactament el mateix. Mama, ho sento. Ho sento per quan sempre m'has dit "dos no discutixen si un no vol". Sí, però no. Comencem perquè per un/a mateix/a és molt complicat saber què vol. I probablement quan discuteixen un ho fa perquè indirectament creu que és el que l'altre vol que faça - afig - per tal de solucionar el "allò" que s'ha de solucionar. 

Té sentit això?

Bé, no sé si sí o si no. Però, he de reconéixer que vull que en tinga." 

Seguidament després d'escriure açò a la meua llibreta he decidit que ho havia de compartir, i res més, això he fet. 

És difícil, però crec que és important saber què volem. 

Pot ser ja no per nosaltres mateixes, sinó per les persones que ens estimen, ja que, algunes són capaces de fer qualsevol cosa per acabar volent elles el mateix, tot i que no siga aixina. 

Gràcies Clara (@yamada.clara a instagram) per publicar la foto de la posta de sol de València en la xiqueta dibuixada per tu al vidre de la finestra. M'has fet tornar a escriure i a tindre ganes d'escriure més. 

Increïble que sempre estiguem tan lluny i tan prop a la vegada. 

Que somieu bonic. 

T